Noticia publicada a El Cugatenc
Junts, PP i Vox han sumat la majoria suficient al Ple de maig per aprovar una moció per sol·licitar al govern espanyol que deixi sense efecte el reial decret i el reglament de la regularització extraordinària de persones migrades que va començar a mitjans d’abril i acabarà a finals de juny. La proposta inicial del PP s’hauria d’haver debatut al Ple passat però un malentès va impedir que s’incorporés com a punt d’urgència tot i que havien negociat amb Junts la introducció d’una referència a la singularitat lingüística de Catalunya per aconseguir el seu suport.
Les esquerres (ERC, PSC, CUP i En Comú Podem) han votat en contra de la proposta tot defensant que la regularització permet que persones que ja viuen aquí –han d’acreditar que ho fan des d’abans de l’1 de gener del 2026– puguin sortir de l’economia submergida i millorin la seva situació personal, el que a més permetrà incrementar la recaptació per a l’Estat. Les dretes, però, consideren que l’activació de mecanismes extraordinaris pot ser un reclam perquè més migrants vinguin a Espanya i asseguren que podria saturar els serveis públics.
A l’inici del Ple planava el dubte sobre què faria Vox, que havia presentat una altra moció similar però amb postulats més durs com ara parlar de “reemigració” –eufemisme de deportacions–, oposar-se a les sessions informatives i de suport de l’Ajuntament per acompanyar el procés i demanar una “verificació estricta” de la documentació i la situació personal de cada persona que demana un certificat de vulnerabilitat, un document creat ad hoc per al procés i on es recullen supòsits com tenir fills a càrrec, patir aïllament social, tenir dificultats per trobar feina o no tenir prou ingressos per subsistir, entre d’altres. Finalment, el partit d’extrema dreta ha aconseguir incorporar algunes de les seves esmenes a la proposta dels populars, de manera que han retirat la seva moció i han sumat el seu vot a la proposta del PP, clau perquè fos aprovada.
A ulls dels populars, la regularització “no fa un ús òptim dels recursos i les places d’acollida de titularitat estatal a la ciutat, traslladant la pressió assistencial a l’Ajuntament i a les entitats socials”. També asseguren que la regularització topa amb el Pacte Europeu de Migració i Asil, un acord europeu que entrarà en vigor l’1 de juliol i que ha estat àmpliament criticat per entitats de cooperació, pau, drets humans i suport a les persones migrades. L’alternativa hauria de ser, per tant, que no hi hagués un mecanisme extraordinari per regularitzar moltes persones migrades sinó que se seguissin itineraris individualitzats.
La regularització a Sant Cugat
El procés es va obrir el passat 16 d’abril, quan es podien iniciar els tràmits en línia o sol·licitar cites prèvies. Per regularitzar-se, les persones interessades han de presentar documents com el passaport, el padró i/o altres documents acreditatius de la residència continuada a l’Estat, el certificat d’antecedents penals –amb traducció jurada i postil·la– i, en la majoria de casos, el certificat de vulnerabilitat. Per facilitar els tràmits, l’Ajuntament ha habilitat sessions informatives però també vies presencials i telemàtiques per aconseguir volants d’empadronament i el certificat.
Paral·lelament, un grup d’entitats i persones a títol particular ofereixen sessions de suport a les persones interessades: els dilluns i dijous de 19 a 21h a Cal Temerari (c/Sant Esteve, 8-12) i a la seu de Gilgal Solidari (pl. d’en Coll, 9). Aquest grup té la col·laboració de Refugees Welcome, una de les entitats col·laboradores del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que pot emetre certificats de vulnerabilitat.
Els arguments de les dretes: de la mala planificació a l’“efecte crida”
El regidor Alfredo Bergua ha defensat la proposta dels populars en contra de la regularització. Tot i que el govern espanyol havia anunciat que prop de mig milió de persones es podrien beneficiar del procés, el popular ha dit que la xifra podria créixer fins les 800.000 persones: “La pressió recau sobre els municipis: serveis socials, habitatges, escolarització...” Per això, el PP denuncia que el govern espanyol no ha facilitat nous recursos als ajuntaments per afrontar aquest procés. Ha estat el primer regidor a parlar d’efecte crida.
Al mateix Ple, i ja és el quart consecutiu, un grup de treballadores dels serveis socials han participat a l’Audiència pública per demanar més recursos, seguretat i personal per al servei. És una reivindicació que mantenien ja abans de la regularització i que és l’especificació en un servei d’una manca crònica de personal a l’Ajuntament, on, com a mínim, hi ha 82 places pendents de cobrir, és a dir, un 13% de les places de l’estructura funcionarial. En aquest cas engalanades amb samarretes que reinterpreten la darrera campanya institucional amb el lema + Serveis socials x Sant Cugat han reconegut alguns passos fets pel govern però han posat l’accent en la petició de mesures de seguretat i en el desgast personal que suposa la sobrecàrrega estructural de treball.
El primer tinent d’alcaldia per Junts, Carles Brugarolas, s’ha desmarcat dels posicionaments més extrems com l’ús del terme “prioritat nacional” però sense defugir de la crítica al procés. “És una regularització que no estava inserida en una planificació com la que cal”, ha argumentat, tot preguntant-se si la regularització ha de ser indefinida –ara és per un any amb renovació anual–, “clar que hi ha efecte crida si cada cop que governen certs partits es fa una regularització”. Brugarolas ha acusat les esquerres de fer d’aquest afer una disquisició moral i, en clau catalana, ha reivindicat que la Generalitat hauria de tenir les competències de migració.
El portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, ha dit que la regularització és un nyap que, a més, obre la porta a fer reagrupacions familiars en un futur. Ha acusat el govern espanyol d’afavorir “una migració massiva” i promoure un efecte crida. També s’ha referit al certificat de vulnerabilitat per dir que, si han d’acreditar la vulnerabilitat, s’obre la porta a futures ajudes. Si bé, aquest certificat està creat ad hoc per al procés i no té relació amb els informes que habitualment fan els serveis socials. A més, l’objectiu de la regularització és que les persones que acreditin la vulnerabilitat passin a tenir la condició de ciutadania per poder aconseguir contractes laborals que els ajudin a millorar la seva situació econòmica.
Els arguments de les esquerres: de reconèixer drets de gent que ja viu aquí al sentit econòmic
El segon tinent d’alcaldia, Bernat Picornell (ERC), ha evidenciat la diferència amb el seu soci de govern dient que la regularització posa “llum i ordre a una realitat que ja existeix”. De fet, ha argumentat que les persones que es troben en situació administrativa irregular es veuen obligades a treballar en l’economia submergida, de manera que són més vulnerables i no poden aportar a l’Estat. Si bé, sí que ha criticat la manca de suport als municipis per afrontar aquest procés. “La regularització no pot recaure sobre els ajuntaments sense aportar recursos”, ha dit, tot reivindicant les mesures d’acompanyament aplicades a Sant Cugat, “creiem en una societat on tothom que forma part del nostre país pugui fer-ho amb drets, dignitat i oportunitats”.
Entendre la regularització com una forma d’integració és el mateix que ha fet José Gallardo, regidor del PSC, que ha recordat que va dirigida a sol·licitants de protecció internacional i a persones que viuen a Espanya des d’abans de l’1 de gener del 2026. També ha rebatut la dreta dient que les regularitzacions anteriors no van estar seguides d’un increment d’arribades i que és un mecanisme legal i que preveu controls com que les persones que s’hi acullin no tinguin antecedents penals als seus països d’origen. Ha recordat que el procés té el suport de la patronal i de l’Església Catòlica a través de Càritas.
Migrar és una decisió difícil i una regularització a un país estranger no és determinant per decidir migrar o no. Aquesta és la mirada que ha aportat Marco Simarro, portaveu de la CUP, en resposta al suposat efecte crida de la regularització. “Quantes habitacions d’hotel netes valen una regularització? Quants avis passejats? Quantes fruites recollides?”, ha dit tot acusant els grups proposants de parlar dels migrants com a xifres i permetre que hi hagi persones que se n’aprofitin de la seva vulnerabilitat, “el sistema necessita les persones sense papers però la dreta i l’extrema dreta les culpa per no tenir-ne”. Ha acusat els grups que han votat a favor, i especialment Junts, d’abraçar un discurs xenòfob.
Finalment, Juanma Cayuelas, regidor d’En Comú Podem, ha recordat que la migració sosté alguns sectors econòmics, aporta un rejoveniment de la societat i nous ingressos per a l’Estat. “La irregularitat no protegeix ningú, alimenta l’economia submergida i obliga milers de persones a viure en la vulnerabilitat”, ha argumentat, tot dient que cal unes polítiques migratòries que no abordin el fenomen de forma aïllada sinó com un fet estructural.
Una declaració d’intencions sense cap efecte real
El Ple ha donat el vistiplau a la moció del PP però és un pronunciament que queda en declaració d’intencions. La instància al govern espanyol no atura el procés però tampoc bloqueja cap dels mecanismes locals creats per fer suport a les persones que s’hi volen acollir. Queda tot just un mes per acabar el termini de presentació de sol·licituds de la regularització i, més enllà del debat polític, hi ha entitats que denuncien les dificultats que troben algunes persones, com ara les que viuen al carrer, per afrontar els tràmits.
