En Valldoreix llevamos demasiado tiempo viendo cómo el gobierno de izquierdas se instala en una peligrosa deriva política basada en minimizar los problemas reales de nuestros vecinos.

Hay determinados servicios públicos que definen la calidad humana de una ciudad. Los servicios sociales son uno de ellos. No son un trámite administrativo más ni una estructura secundaria dentro del Ayuntamiento; son un servicio esencial por ley y, para muchas personas, el último apoyo cuando todo lo demás falla.

El Partit Popular de Valldoreix vam portar al ple del passat mes de febrer la proposta per realitzar l'encomana de gestió a Sant Cugat del projecte de l'avinguda del Baixador, una actuació necessària i llargament esperada pels veïns de la zona. En aquell mateix ple, vam preguntar directament al president de l'EMD quan es faria efectiva aquesta encomana.

Junts ha dado un paso extraño en las últimas semanas: presentar la gestión de Josep Maria Vallès como un modelo de éxito digno de exportar. Y sorprende, porque más allá de la propaganda, la realidad que viven los vecinos de Sant Cugat es muy distinta.

En aquesta època de l'any ja comencen a anunciar-se els actes de la Festa Major. Però, pel que sabem, allò que hauria de ser un espai de trobada plural i representatiu de tota la ciutadania fa anys que mostra un clar biaix ideològic.

La recent aprovació del Reial decret 316/2026, de 14 d’abril, pel qual s’impulsa una regularització extraordinària de persones estrangeres en situació irregular, respon —al nostre entendre— no a una estratègia d’Estat ben definida ni a una diagnosi rigorosa dels fluxos migratoris, sinó principalment als interessos electorals de Pedro Sánchez i Sumar.

Desde hace ya tiempo —y con especial intensidad en los últimos meses— se ha ido abriendo un debate necesario sobre cómo se está aplicando la educación afectivo-sexual en nuestras escuelas. Y conviene dejarlo claro desde el principio: no es un debate ideológico, es un debate sobre derechos, límites y respeto.

El problema dels grafits a Valldoreix és un símptoma clar de deixadesa que afecta directament la qualitat de vida dels veïns i la imatge del nostre poble. Quan els espais públics es degraden, es transmet la sensació que ningú no en té cura. I això té conseqüències.

En política municipal hi ha una línia fina -però essencial- entre governar i fer gesticulació. A Valldoreix, malauradament, aquesta línia s’ha anat esborrant amb el govern d’esquerres de l’EMD, que sembla haver optat per una estratègia que prioritza la visibilitat i el soroll per sobre de la gestió i el servei públic.