Hi ha moments en què la distància geogràfica no pot ser una excusa per mirar cap a un altre costat. Avui, des de Sant Cugat del Vallès, volem fer arribar un missatge clar als ceutís: no esteu sols. Estem amb vosaltres.
La situació que viu la ciutat des de l’entrada massiva i irregular de desenes de milers de persones per la frontera els passats 30 i 31 de juliol ha posat sota una pressió extraordinària els seus serveis públics, els seus recursos i la vida quotidiana dels seus ciutadans. Però no estem davant d’un problema que afecti únicament Ceuta. Quan es posa sota pressió una frontera espanyola, es posa sota pressió Espanya sencera, i quan es qüestiona la sobirania sobre una part del nostre territori, ens afecta a tots.
Ceuta és Espanya, per la seva història, per la llei i per la voluntat democràtica dels seus ciutadans, que generació rere generació han expressat una identitat espanyola que forma part indissociable de la ciutat. Per això, davant de qualsevol dubte o ambigüitat, cal ser contundents: la sobirania espanyola sobre Ceuta no es qüestiona i la integritat territorial d’Espanya no es negocia.
Però la nostra solidaritat amb Ceuta no pot limitar-se a les paraules. Davant la gravetat del que ha passat, també és imprescindible conèixer què va succeir, quines circumstàncies ho van fer possible i, sobretot, si les institucions responsables de garantir la nostra frontera van actuar amb tota la informació i els mitjans al seu abast.
Les informacions conegudes en les darreres hores fan encara més necessari exigir explicacions. Un informe de la Policia Nacional remès a la jutgessa de l’Audiència Nacional apunta a la participació de gendarmes marroquins en la conducció i organització de l’entrada massiva, sota les ordres d’agents de paisà i amb un objectiu que aniria més enllà d’un fenomen migratori espontani. Segons aquestes informacions, a més, existien alertes policials prèvies sobre un risc extrem d’entrada massiva.
Això contrasta amb les declaracions de Pedro Sánchez, que fa només uns dies assegurava que no existia cap informació de les Forces i Cossos de Seguretat, del CNI o d’altres serveis d’intel·ligència que apuntés a la participació del Marroc. Si les investigacions confirmen el contingut d’aquest informe, el Govern haurà d’explicar què sabia, quan ho sabia, què va fer amb la informació de què disposava i per què no es van adoptar les mesures necessàries per evitar el que va passar.
Si es confirma la participació d’agents marroquins en els fets, estarem davant d’un atac contra la integritat territorial d’Espanya i la nostra sobirania nacional. Una qüestió d’una gravetat enorme davant de la qual no hi caben silencis, ambigüitats, excuses ni mentides. Els espanyols tenim dret a saber què va passar, si el Govern estava advertit i si va actuar amb la responsabilitat que exigia la situació.
També hi ha un altre silenci difícil d’entendre, especialment des de Catalunya: on és Salvador Illa? On és el PSC? Davant d’una situació que afecta una ciutat espanyola i una frontera exterior de la Unió Europea, el president de la Generalitat, més preocupat en inaugurar eclipsis, i el socialisme català haurien d’haver expressat de manera clara la
seva solidaritat amb Ceuta. Mentre Ceuta afrontava una situació extraordinària, el president Illa semblava més preocupat per altres qüestions que per donar suport a una ciutat espanyola sotmesa a una pressió sense precedents. No es tracta de partidisme, sinó de responsabilitat institucional.
Perquè Ceuta no pot afrontar sola una situació d’aquesta magnitud. Necessita el suport de l’Estat, recursos extraordinaris i una resposta ferma per garantir la seguretat i el control efectiu de la frontera. Perquè la frontera de Ceuta no és només la frontera d’una ciutat: és frontera d’Espanya i és frontera exterior de la Unió Europea.
Avui, des de Sant Cugat, no parlem només de Ceuta. Parlem d’Espanya, de les seves fronteres i de la seva sobirania. Perquè quan una part del nostre país pateix, tots tenim l’obligació de respondre. I perquè quan es posa a prova la integritat territorial d’Espanya, no hi ha territoris llunyans ni problemes que no siguin nostres.
Ceuta no està sola. Els ceutís no estan sols. Sant Cugat està amb Ceuta.
CEUTA SOM TOTS!
