En el darrer Ple municipal vam debatre sobre una qüestió que no pot deixar indiferent a ningú: l’estat de les promocions d’habitatge públic a Sant Cugat i la gestió que durant anys n’ha fet l’empresa municipal Promusa.
Com vaig dir en el ple, abans d’entrar en el fons de la qüestió, crec que és just reconèixer la feina feta per diferents actors que han contribuït a posar aquest tema sobre la taula. La presentació de la moció per part dels grups proposants (CUP i PSC), l’informe detallat elaborat per la CUP amb incidències en diverses promocions i el reportatge publicat per Cugat Mèdia han ajudat a donar visibilitat a una realitat que massa sovint havia quedat diluïda entre informes tècnics, expedients administratius i silencis institucionals. No em cauen els anells per reconèixer la feina ben feta, vingui de qui vingui. La ciutat i els nostres veïns estan per sobre de qualsevol ideologia.
El detonant d’aquest debat ha estat el que ha passat a Rabassaires. Les queixes de veïns, les incidències conegudes i el ressò mediàtic han posat el focus sobre un problema que, malauradament, no és nou. El que estem veient aquests dies no és un fet puntual. És el resultat d’anys d’una gestió marcada per la manca de previsió, per la reacció tardana davant les incidències i, sobretot, per una preocupant manca de transparència.
Per entendre-ho només cal mirar enrere. Un dels casos més paradigmàtics és el dels pisos que Promusa va construir fa quasi dues dècades a Mira-sol Centre. Allà es van detectar defectes de construcció des de l’origen: habitatges sense l’aïllament tèrmic adequat, humitats persistents, esquerdes visibles i altres incidències que els veïns han denunciat durant anys.
No estem parlant d’un problema menor. Quan en un edifici públic no es col·loca correctament l’aïllament tèrmic, el que s’està fent és obligar les famílies a pagar més en calefacció i electricitat. És empitjorar el confort de les llars i, en molts casos, afectar també la salut dels residents. I això és especialment greu quan parlem d’habitatge públic.
El cas de Mira-sol Centre és, a més, un exemple clar de com s’han gestionat aquestes situacions. Els veïns fa més de quinze anys que reclamen solucions. Han hagut d’impulsar informes pericials, processos judicials que han arribat fins al Tribunal Suprem i, mentrestant, la sensació que queda és que Promusa ha anat rentant-se les mans davant el problema.
La paradoxa és que avui l’Ajuntament exigeix als veïns que substitueixin el sistema central d’aigües grises per un nou sistema de membranes amb un cost aproximat de 30.000 euros, amb un expedient d’inspecció obert i advertiment de sanció. És a dir, després d’anys de problemes derivats de defectes de construcció, la càrrega econòmica acaba recaient novament sobre els veïns.
Aquest tipus de situacions són les que expliquen la desconfiança creixent de molts residents cap a la gestió de Promusa.
Per això la moció debatuda al Ple tenia tot el sentit del món. No es tractava d’una iniciativa oportunista ni d’un debat estèril. El que es plantejava era una cosa tan bàsica com conèixer amb rigor l’estat real de les promocions d’habitatge públic, revisar el funcionament del pla de manteniment, analitzar l’auditoria d’instal·lacions i establir un calendari clar d’actuacions. Dit d’una altra manera: transparència, diagnosi i solucions.
Negar-se a això és negar-se a mirar la realitat de cara. No es pot defensar la gestió pública i alhora oposar-se a auditar-la. No es pot parlar del dret a l’habitatge i després rebutjar revisar en quin estat es troben els habitatges públics.
Precisament per la gravetat de la situació, quatre grups municipals de l’oposició —PSC, PP, CUP i En Comú Podem — hem decidit fer un pas més enllà. Aquesta mateixa setmana registrarem la sol·licitud per convocar una sessió extraordinària del Ple municipal perquè el govern doni compte de totes les actuacions que s’estan duent a terme davant les múltiples incidències detectades en promocions d’habitatge públic.
Al mateix temps, també sol·licitarem la convocatòria d’una sessió extraordinària de la Junta General de Promusa perquè el gerent de l’empresa municipal expliqui amb detall quines incidències s’han detectat, quins resultats ha tingut l’auditoria d’instal·lacions ja realitzada i quines actuacions concretes es preveuen executar, amb calendari inclòs.
La ciutadania mereix saber què ha passat, què s’ha fet malament i què es farà a partir d’ara per evitar que aquestes situacions es repeteixin.
Perquè la política no és només gestionar quan tot va bé. La política també és donar explicacions quan les coses no s’han fet bé i assumir responsabilitats si cal.
Sant Cugat és una ciutat amb un dels mercats de l’habitatge més cars del país. Precisament per això el parc públic d’habitatge hauria de ser un exemple de qualitat, de rigor i de bona gestió. No pot convertir-se en sinònim de deficiències, litigis eterns i opacitat administrativa.
L’habitatge públic ha de ser garantia de dignitat. I si no ho és, les institucions tenen l’obligació d’actuar. Per respecte als veïns, per responsabilitat institucional i per credibilitat de les polítiques públiques.
Alfredo Bergua Valls és regidor del PP a l’Ajuntament de Sant Cugat i secretari general del partit al municipi.
