Fa 16 anys va començar una etapa de la meva vida que mai no hauria imaginat. Havent nascut i viscut a Barcelona, vaig venir a viure a Sant Cugat el 2005, després d’haver-hi estudiat de petit i que la meva dona em convencés per viure-hi. Encara fa broma de com m’hi vaig acabar implicant.
El meu amic Alfredo Bergua va tenir bona part de la culpa. El 2011 em van proposar ocupar el quart lloc de la llista del Partit Popular a les eleccions municipals. “És impossible que surtis”, em van assegurar. Doncs vaig sortir, i així va començar el primer dels meus tres mandats com a regidor de Sant Cugat.
Vaig aprendre que les decisions municipals afecten directament la vida dels veïns.
El 2015 vaig començar el segon mandat com a únic regidor del meu partit. Les reunions del grup es van fer força més ràpides i, tots els acords s’aprovaven per unanimitat.
Van ser temps exigents. Vaig assumir la presidència local del PP i vam treballar en equip per mantenir viu el nostre projecte. El 2019 vam perdre la representació municipal. Va fer mal, però vam aprendre que la política també es fa fora del ple, escoltant, recorrent els barris i fent equip. No ens vam rendir i vàrem continuar treballant i fent les coses bé, i el 2023 vam tornar a l’Ajuntament amb força, tres regidors.
Me’n vaig deixant un projecte polític més gran, sòlid, unit i preparat per al futur. És el llegat del qual em sento orgullós, perquè pertany als militants, simpatitzants i companys que hi han dedicat temps i esforç. He de donar públicament les gràcies a l’Alfredo Bergua i l’Estrella Salanova per la seva lleialtat i amistat. Ara els toca a ells continuar el camí.
També agraeixo als representants dels altres partits el tracte que ens hem donat mútuament, que sempre ha estat de respecte i amb consideració personal, tot i els debats i les discrepàncies. Perquè també hi ha hagut moments d’entesa. Hem estat adversaris polítics, mai enemics.
La meva gratitud s’estén al personal municipal: tècnics, administratius, serveis jurídics, manteniment, neteja, Policia Local, atenció ciutadana i protocol. I també als mitjans de comunicació de Sant Cugat i el seu personal.
I, sobretot, gràcies a Sant Cugat. Als seus barris, des del Centre fins a Valldoreix, Mira-sol, la Floresta i les Planes; a les associacions veïnals, les entitats culturals i socials, els col·lectius, els voluntaris, els comerços i els clubs esportius. Vosaltres construïu cada dia la ciutat que estimem. Gràcies per obrir-me les portes, compartir inquietuds i dir-me també què no funcionava.
A la meva família, gràcies per comprendre tantes absències i tantes reunions que capgiraven els nostres plans.
Per motius personals i professionals, toca tancar aquesta etapa.
Me’n vaig amb la tranquil·litat d’haver defensat les meves idees amb convicció i respecte, i amb l’orgull d’haver servit la ciutat que és casa meva.
Gràcies, Sant Cugat. I fins sempre.
