El nou model de recollida de residus que l’Ajuntament de Sant Cugat vol imposar a Valldoreix no és només un despropòsit tècnic; és, sobretot, una mostra de desconnexió absoluta amb la realitat quotidiana dels veïns.
Ens diuen que aquest sistema és més just, però ningú explica qui pagarà les hores extres dels treballadors de la recollida, que hauran d’escanejar xips, controlar veïns i alimentar una aplicació que, a sobre, també ens volen obligar a descarregar. Aquestes hores extres també les acabarem pagant amb els nostres impostos?
Hi ha, a més, una realitat molt concreta de Valldoreix que els qui han dissenyat el sistema han ignorat deliberadament: els senglars. Quan decideixin jugar a futbol amb les papereres “woke” escampades pels carrers, qui assumirà el cost dels cubells destrossats? Els veïns, un cop més?
I una altra pregunta incòmoda, però necessària: els okupes que la CUP justifica i defensa també pagaran la taxa de residus? Se’ls entregaran els cinc cubells reglamentaris, amb xip inclòs, o aquest nivell d’exigència només s’aplica als veïns que compleixen i paguen?
També ens preguntem quin tipus de cuines tenen els qui han ideat aquest sistema perquè hi càpiguen cinc cubells. En molts casos, això obliga a convertir-los en part del mobiliari domèstic. Amb més colors que els Teletubbies, acabarà sent inevitable repartir-los per les habitacions. El conflicte familiar està servit quan, especialment a l’estiu, la fracció orgànica —que només es pot treure dos cops per setmana— hagi de conviure amb el dia a dia de qualsevol llar.
Aquesta proposta no és una mesura de sostenibilitat, sinó una imposició ideològica i un exercici de control que, al final, acabarem pagant entre tots. Si realment volguessin millorar el sistema i alleugerir la pressió sobre les famílies, per què no aprofiten l’oportunitat, tal com va proposar el PP de Sant Cugat, per rebaixar l’IBI i evitar que aquesta taxa es converteixi en un nou impost afegit als molts que ja suportem?
