Futur brillant, present negre. El gran engany de l'habitatge a Sant Cugat

Si només escoltéssim els anuncis del govern municipal de Junts i ERC, podríem pensar que Sant Cugat està a punt de convertir-se en la capital catalana de l'habitatge protegit. 2.000 pisos anunciats a Can Sant Joan, 3.200 pisos a Ca n'Ametller, 110 pisos a Can Vasconcel, etc...

i titulars dissenyats per semblar que el problema de l'accés a l'habitatge està encarrilat.

Tots són projectes que no es poden començar perquè o bé el sòl és propietat d'una altra administració (que l'hauria de cedir a l'Ajuntament), o bé perquè les modificacions urbanístiques trigaran anys a fer-se realitat. És a dir, que en els pròxims quatre anys no hi ha projecte d'habitatge de protecció oficial que es pugui començar a construir.

L'emergència habitacional és ara. Els joves d'avui no podran complir els seus somnis. El govern municipal sembla haver assumit que el seu èxit depèn de la magnitud dels anuncis, no pas de l'eficàcia de la seva gestió. Perquè prometre és fàcil; el que és difícil és lliurar claus.

Fa poc, una empresa va presentar a l'Ajuntament un projecte per construir en la seva propietat 220 habitatges socials de lloguer per a joves, pagat per l'empresa. Només calia un tràmit urbanístic i la llicència d'obres, de manera que tot es podia tramitar en un any. La resposta de l'Ajuntament va ser que "ho estudiarien, que s'està planificant el barri, els tràmits són complicats, i bla, bla". En definitiva, que no.

No es pot continuar així, alimentant falses expectatives. Una política pública no es mesura pels habitatges promesos; sinó pels lliurats.