En política no tot s’hi val. I menys encara quan es tracta de jugar amb dades sensibles per generar alarma social i titulars fàcils. VOX va difondre que “gràcies a ells” s’havien eliminat 5.000 empadronaments irregulars o fraudulents a Sant Cugat. La xifra, impactant. El missatge, calculat. El problema és que no era cert.
Després de consultar les dades oficials del padró municipal, la realitat és molt diferent.
En primer lloc, cal aclarir que l’Ajuntament està realitzant un exercici d’actualització de les dades del padró, donant de baixa a milers de persones que ja no viuen a Sant Cugat, però que la gran majoria hi han viscut anteriorment.
Evidentment, es tracta d’una mera actualització del padró, fruit de la feina tècnica feta des dels Serveis del padró municipal, revisant un cens que feia anys que no s’actualitzava amb la profunditat necessària per la desídia del Govern Municipal anterior (ERC, PSC i la CUP). No és cap operació extraordinària impulsada per pressions polítiques, sinó el resultat d’un treball administratiu per posar ordre i garantir que el registre reflecteixi la realitat.
En segon lloc, certament, el passat mes d’agost l’Ajuntament va detectar i fer públics 322 (la dada oficial final és de 306) casos d’inscripció fraudulenta al padró. 306, no 5.000. Desconeixem si entre aquestes baixes fraudulentes hi entraria el cas del que fora secretari general de VOX, Javier Ortega-Smith, que es va empadronar a Sant Cugat, ara fa uns anys, sense ser la seva residència habitual, buscant obtenir un benefici administratiu.
Respecte a aquestes 5.000 baixes al padró que l’Ajuntament qualifica com “inscripcions indegudes”, (no eren 5.000 sinó 3.413 des de l’1 de gener de 2024 fins a dia d’avui), i entre les que es troben les 306 baixes fraudulentes, es tractava de posar al dia una situació que era “irregular” per mantenir dades no actualitzades al padró, però que en cap cas equival a un empadronament fraudulent i ni molt menys al que s’ha qualificat com a “immigració il·legal”.
Sovint respon a situacions administratives com, per exemple, un canvi de domicili sense tramitar correctament l’alta a la nova adreça. En aquests casos, el que es fa és donar de baixa la persona del domicili anterior perquè ja no hi resideix. Això és una regularització administrativa, no un frau massiu.
El més greu és que s’ha arribat a qualificar “d’irregulars” milers de persones que són de nacionalitat espanyola o de països de la Unió Europea. Persones que tenen ple dret a residir aquí i que, en molts casos, simplement es trobaven en una situació administrativa pendent d’actualització. Convertir-les en part d’un relat alarmista és injust i irresponsable.
La major part d’aquests casos corresponen, precisament, a ciutadans espanyols. Per tant, en cap cas es pot sostenir que a Sant Cugat hi hagués 5.000 immigrants il·legals empadronats, com alguns han volgut insinuar o com determinats mitjans han arribat a destacar.
Exagerar xifres, barrejar categories i presentar com a èxit polític una tasca tècnica ordinària és alimentar un relat que no s’ajusta a la realitat. I això té conseqüències.
Sant Cugat té una marca consolidada basada en la convivència i la qualitat de vida. Difondre dades inflades o missatges alarmistes no només és faltar a la veritat: és fer mal gratuïtament a la imatge de la ciutat i assenyalar persones que no han comès cap irregularitat.
Nosaltres defensem un padró rigorós, actualitzat i ajustat a la legalitat. Defensem que quan es detecten irregularitats s’actuï amb determinació. Però també defensem una política que no manipuli dades ni jugui amb la por i els sentiments per obtenir rèdit partidista.
La fermesa no està renyida amb la veritat. El que sí que està renyit amb la bona política és el populisme que necessita inflar xifres i assenyalar col·lectius per existir.
Per tant, a Sant Cugat no hi havia 5.000 empadronaments fraudulents. Hi havia 306 casos detectats i corregits, dins d’un procés de revisió administrativa més ampli. Aquesta és la realitat.
I la realitat —encara que sigui menys espectacular que un titular inflat— és l’única base sòlida sobre la qual es pot construir una política seriosa, responsable i respectuosa amb la ciutat i amb les persones.
I per cert, hi ha un altre element preocupant i també destacable: el silenci del Govern Municipal. Davant una afirmació tan contundent i tan fàcilment desmuntable amb dades oficials, esperàvem una rectificació clara i immediata. No es va produir. I és legítim preguntar-se per què. Potser la confusió generada no els incomodava tant? Potser deixar circular una xifra inflada servia a determinats interessos polítics? Quan la veritat és tan fàcil de contrastar, el silenci no és neutral. També és una decisió. I en aquest cas, una decisió que ha permès que una falsedat circulés sense desmentiment.
Perquè la política que ens governa no pot basar-se en el populisme ni en la manipulació de dades, sinó en la veritat, la responsabilitat i la transparència. Els veïns de Sant Cugat mereixen més que titulars inflats.
