Mentre el govern de Junts i ERC projecta una nova Biblioteca Central multimilionària, els treballadors denuncien manca de personal, equipaments deteriorats i compromisos pendents de complir.
Fa només unes setmanes, al ple municipal del mes de Maig, els professionals dels Serveis Socials de Sant Cugat alertaven també d’una situació preocupant: manca de personal, sobrecàrrega de feina i dificultats creixents per donar resposta a les necessitats dels veïns. Ara han estat els treballadors de les biblioteques municipals els que han decidit fer un pas endavant i explicar públicament una realitat que, segons denuncien, fa massa temps que s’arrossega.
Quan dos serveis públics tan importants i tan diferents coincideixen en assenyalar problemes similars, ja no podem parlar de casos aïllats. Estem davant d’un model de gestió que arriba tard als problemes, que sovint prioritza els anuncis per sobre de les solucions i que acaba generant frustració tant entre els professionals com entre els usuaris.
La intervenció dels representants de les biblioteques al ple va ser especialment reveladora. No demanaven privilegis ni reclamaven grans beneficis. Demanaven una cosa tan bàsica com disposar dels recursos necessaris per fer bé la seva feina, que es compleixin els compromisos adquirits i que es resolguin problemes que fa anys que s’acumulen.
Però hi ha una dada que resumeix perfectament la situació: segons expliquen els mateixos treballadors, les biblioteques de Sant Cugat funcionen pràcticament amb la mateixa plantilla de tècnics auxiliars que fa dotze anys.
En aquest temps, Sant Cugat ha crescut de manera notable. Han crescut barris com Volpelleres, Mira-sol o Can Mates. Han augmentat els usuaris dels serveis municipals. Les biblioteques han incorporat noves activitats, nous programes i noves funcions que van molt més enllà del préstec de llibres. Però els recursos humans no han crescut al mateix ritme. I això no és una qüestió ideològica, és una qüestió de planificació i de gestió.
En els darrer temps hem vist com la Biblioteca Gabriel Ferrater havia de tancar durant mesos a causa de problemes estructurals, mentre que la sala infantil de la Biblioteca de Volpelleres també va romandre tancada durant diversos mesos per filtracions d’aigües residuals.
Governar una ciutat no consisteix només a presentar projectes atractius o anunciar inversions de futur. Governar també significa mantenir allò que ja tenim, escoltar els professionals que coneixen el servei des de dins i actuar abans que els problemes acabin esclatant.
El més preocupant de la intervenció dels treballadors de les biblioteques no va ser només el contingut de les seves reivindicacions. Va ser la sensació de resignació que transmetien després d’anys de negociacions, promeses i compromisos ajornats.
Malgrat tot, les biblioteques continuen sent un dels serveis municipals millor valorats pels ciutadans. I això no és una medalla per al govern municipal. És un reconeixement a la professionalitat, la vocació i el compromís dels seus treballadors.
Els veïns de Sant Cugat mereixen unes biblioteques dignes, ben mantingudes i amb personal suficient. Mereixen que els seus impostos es tradueixin en serveis públics de qualitat. I mereixen un govern que entengui que abans de construir nous equipaments cal cuidar els que ja existeixen.
Nosaltres ho tenim clar: una ciutat que presumeix de qualitat de vida ha de començar per cuidar les persones que cada dia fan possible els seus serveis públics. Apostem per la bona gestió, per la planificació responsable i per prioritzar els recursos allà on realment fan falta. Perquè darrere de cada biblioteca, de cada servei social i de cada equipament municipal hi ha professionals compromesos i veïns que confien en aquests serveis. I tant uns com els altres mereixen molt més que promeses, titulars o grans projectes de futur. Mereixen solucions. Mereixen compromisos que es compleixin. Mereixen resultats.
