La Diada de tots o la festa de pocs: la necessària recuperació de la neutralitat institucional

La festa oficial d’una comunitat autònoma hauria de ser un punt de trobada, una jornada de celebració compartida, civisme i reconeixement de la pluralitat que enriqueix la societat catalana.

No obstant això, des de fa més d’una dècada, la Diada de l’11 de setembre ha patit una apropiació sistemàtica per part del moviment independentista, la qual cosa ha transformat una diada que hauria de ser de tothom en un acte exclusivament partidista i de confrontació.

El separatisme s’ha apoderat de la data de l’11 de setembre. Mitjançant l’ús de les eines públiques, han convertit una jornada oficial en un monòleg ideològic dissenyat per excloure més de la meitat de la ciutadania. Els partits independentistes s’han atorgat una superioritat moral inacceptable, actuant com els amos de la identitat i repartint acreditacions de catalanitat segons la coincidència amb el seu dogma. Si et sotmets a la seva agenda, et premien com a bon català, però si te n’apartes per defensar la neutralitat, la Constitució i la realitat incontestable que Catalunya forma part d’Espanya, t’assenyalen immediatament com un traïdor a la teva pròpia terra. Aquest xantatge emocional infame és d’una crueltat absoluta i destrueix sense escrúpols la convivència entre veïns.

Aquest fenomen es replica al panorama municipal, on l’alcalde de Sant Cugat, responsable d’organitzar els actes institucionals de la Diada, els converteix en una autèntica escenificació política al servei d’una determinada ideologia. La conferència prèvia, amb un clar biaix ideològic, i una escenografia institucional presidida per estelades són exemples d’una manera d’entendre les institucions que exclou una part dels santcugatencs. I el PSC no és un simple espectador d’aquesta situació: hi participa i l’avala. La seva portaveu es va situar davant d’una desena d’estelades durant els actes institucionals, assumint com a propi un símbol polític que no pot representar el conjunt de la ciutadania. Alcalde i PSC comparteixen així una manera d’utilitzar els actes de tots com si fossin patrimoni d’una determinada opció política. Les institucions municipals no són propietat de cap partit ni poden ser l’escenari d’un relat que pretén decidir qui és i qui no és un bon català. Això no és convivència: és exclusió.

Les institucions democràtiques pertanyen a tota la ciutadania, no a una opció política concreta, i permetre símbols divisoris en actes oficials suposa una falta de respecte.

És urgent despolititzar la Diada, eliminar els carnets del bon i el mal català i retornar-li el caràcter institucional. La feina de la política s’ha de centrar a resoldre els problemes reals de la ciutadania, com la millora dels serveis públics, la seguretat, la gestió econòmica i el suport a les famílies, en lloc de continuar alimentant dinàmiques de divisió. Recuperar la dignitat de la Diada exigeix dir prou a l’apropiació independentista.