Comença un nou curs escolar i, amb ell, tornen les il·lusions, les expectatives i també les preocupacions de milers de famílies. És un bon moment per preguntar-nos, amb honestedat, si el nostre sistema educatiu està oferint als nostres fills tot allò que necessiten per afrontar el seu futur.
Des del Partit Popular de Sant Cugat insistim en la necessitat de recuperar l’excel·lència en l’educació dels nostres fills. No es tracta de tornar enrere ni de rebutjar els canvis necessaris, sinó de recuperar alguns principis que, massa sovint, hem anat deixant pel camí: l’autoritat dels docents, la cultura de l’esforç, l’exigència acadèmica, el nivell educatiu, el valor dels coneixements i la llibertat de les famílies per escollir el model educatiu.
En primer lloc, hem de tornar a situar el professor al centre de l’aula. Recuperar l’autoritat docent no significa defensar l’autoritarisme, sinó garantir respecte. Un professor necessita poder ensenyar en un entorn d’ordre, convivència i normes clares. No podem continuar carregant sobre els docents una responsabilitat enorme sense oferir-los prou suport ni reconeixement. Sense bons professors, respectats i protegits, no hi ha educació de qualitat.
També hem de recuperar la cultura de l’esforç. Durant massa temps s’ha transmès la idea que exigir pot ser sinònim de pressionar o que evitar qualsevol frustració és protegir els alumnes. Però educar també és preparar per a la vida. I la vida exigeix esforç, constància, responsabilitat i capacitat per superar dificultats.
La igualtat d’oportunitats no consisteix a rebaixar el nivell perquè tothom arribi al mateix punt. Consisteix a donar més suport a qui ho necessita perquè cada alumne pugui arribar tan lluny com li permetin les seves capacitats. Ajudar no és exigir menys, és acompanyar millor.
També hem d’afrontar amb serietat el debat sobre el nivell educatiu. I els resultats de PISA coneguts aquesta setmana haurien de fer-nos reflexionar. Catalunya ha quedat fora de la comparativa internacional 2025 perquè la mostra d’alumnes no complia els criteris de representativitat exigits per l’OCDE. Una situació especialment preocupant després del fort retrocés que Catalunya ja havia registrat en l’edició de 2022. No podem normalitzar ni els mals resultats ni la impossibilitat de disposar d’una radiografia fiable del nostre sistema educatiu.
La innovació pedagògica pot ser positiva, però no pot substituir l’adquisició de coneixements. La tecnologia ha de ser una eina, no un objectiu en si mateixa. Necessitem reforçar la comprensió lectora, l’expressió escrita, les matemàtiques, les ciències i els coneixements humanístics. Perquè no hi ha capacitat crítica sense coneixement, ni llibertat de pensament sense eines per comprendre el món que ens envolta.
Els nostres fills viuran en un món diferent i necessitaran noves competències. Però, precisament per això, necessiten una base sòlida: coneixements, capacitat de raonament, responsabilitat i adults que confiïn prou en ells per exigir-los més.
Finalment, cal tornar a confiar en les famílies. Defensar la llibertat d’elecció educativa és respectar la pluralitat de la nostra societat. Les famílies han de poder escollir el projecte educatiu que considerin millor per als seus fills, sense obstacles ideològics ni administratius. L’escola pública, concertada i privada poden i han de conviure dins d’un sistema que tingui com a objectiu principal la qualitat i l’excel·lència acadèmica.
I no podem oblidar que aquest inici de curs posa també de manifest una realitat que no podem ignorar. La vaga de docents és, en bona part, conseqüència d’anys de mala gestió i de problemes que no s’han afrontat amb la serietat necessària. I, una vegada més, qui acaba patint les conseqüències són milers d’alumnes i les seves famílies, que no poden iniciar el curs amb la normalitat que mereixen.
Aquest inici de curs és una oportunitat per recuperar una idea fonamental: els nostres fills tenen més potencial del que, de vegades, els exigim. No necessiten que els fem el camí més fàcil. Necessiten una educació que confiï en les seves capacitats, que els acompanyi quan ho necessitin, que no deixi ningú enrere i que, al mateix temps, no tingui por d’exigir-los.
Perquè educar és preparar per al futur. I preparar per al futur és tornar a creure en l’esforç, en el coneixement, en l’autoritat dels docents i en la llibertat de les famílies.
En definitiva, es tracta de recuperar l’ambició educativa que els nostres fills mereixen i de tornar a situar Catalunya entre els sistemes educatius de referència a escala internacional.
